Mai m'hauria imaginat que arribaria un dia en el que veuria el meu fill petit amb un teléfon móbil a la seva maneta, com tot un executiu...I pensar que ara la meva filla gran, ja parla de gps, de móbils, de tdt, de ordinadors portàtils, d'internet, i de moltes coses més.
Quan jo era petita sí que teníem televisor a color i telèfon fixe, però ni parlar-ne de totes les coses que ara els meus fills saben el que son.
Feia els treballs del cole a mà i si aconseguia alguna màquina d'escriure, ho feia més "presentables".
Com a canviat la vida! Ara puc parlar amb la meva germana que viu a l'Argentina, pel "Voipbaster" (un programa d'ordinador) i sense que la trucada sigui molt cara; encara avuí recordo a la meva avia, quan la trucava per l'ordinador i em deia "Cómo puede ser Adrianita, que te pueda escuchar por los altavoces de este aparato cuadrado, y pensar que en mi época apenas si podíamos escuchar la novela por la radio, cómo ha cambiado todo..."
Ara bé, en moltes, moltes coses, la tecnologia ha canviat per a bé i a mí m'ajuda molt, ara puc gaudir de molt més temps amb els meus fills, mentre el renta-vaixelles deixa els plats com nous, la rentadora renta la roba i l'assecadora m'acaba la feina; ara puc parlar amb la meva germana que està a més de 14.000 kilòmetres, els meus fills poden veure a la seva tieta i ella a ells i tot per l'ordinador; ara puc fer moltes coses que em beneficien.
Per concloure m'agradaria dir que hi ha un perill en tot això, i podem caure en aquest espiral de la tecnologia i deixar de valorar totes les coses simples i senzilles que tenim a la vida i que no tenen res a veure amb la tecnologia i estan ben lluny d'ella.
